Diferensya entre trocamientos de "Shabat"

Contenido eliminado Contenido añadido
Sin resumen de edición
Sin resumen de edición
Liña 3:
 
En la [[Tora]] se melda ke esta defendido lavorar en Shabbat<ref>[[Shemot]] 20:8-9: ''"Vas azer todo el tu lavoro los primeros sesh diyas de la semana. El sieteno diya es Shabat de El Dio. Este diya dinguno va azer dingun lavoro"''</ref>, deke es un diya para deskansar i ambezar la [[Tora]]. D'akodro kon la [[Alaha]], en Shabat es el diya de fiesta mas emportante de los djudios, ainda mas emportante ke [[Rosh Ashana]] i [[Yom Kippur]] <ref>[http://www.jewfaq.org/shabbat.htm Shabbat]. Judaism 101</ref>. Los mistikos djudios dizen ke el diya de Shabat apresenta un 'olam perfekto; en este 'olam, todos konosen a El Dio i le dan kavod i amor. Eyos dizen ke este tipo de olam no es konosido desde Ganeden i no va pueder ser mirado fina la arivada del [[Mashiah]].<ref>[http://www.myjewishlearning.com/practices/Ritual/Shabbat_The_Sabbath/Themes_and_Theology/A_Perfected_World.shtml Shabbat as Preview of the Perfected World]. Rebi Theodore Friedman</ref>
 
=="Guadrar" i "akodrarsen" del Shabat==
Egzisten dos versiyones de las aseret adiberot de la [[Tora]]; estas versiyones uzan diferentes biervos. La versiyon en [[Shemot]] dize "akodrate del Shabat para santifikarlo", mientres ke la versiyon de [[Dvarim]] dize "Guadra el Shabat para santifikarlo". La tradision djudia dize ke "akodrarsen" sinyifika "fiestar" el Shabat, mientres ke "guadrar" sinyifika deskansar, no lavorar ni azer bisnes.
 
===Fiestar el Shabat===
[[File:Shabbat Candles.jpg|290px|thumb|Kandelas de Shabat, kupa de Kidush i Hala]]
Shabat es un diya orozo. Egzisten munchos evenementos ke azen ke el diya seya fiestado kon alegriya.
*'''Kandelas de Shabat''': En la [[Alaha]] se puede meldar ke esta defendido azer huego diskues del empesijo del Shabat. Por modre de esto, una persona de kada kaza prende las kandelas justo antes del empesijo del Shabat. Jeneralmente, es la mujer de la kaza la kuala prende las kandelas, ma asigun la tradision sefardi, si la mujer no esta en kaza, o si es un mansevo ke no esta espozado, kale ke el ombre prenda las kandelas. Estas kandelas kale ke no se amaten fina la kumida de la nochada de Shabat.
*'''Beraha ensima del vino''': Un [[pasuk]] del livro de [[Teilim]] dize "El vino aze feliz al korason de una persona"; por modre de esto, los djudios djeneralmente fiestan kon vino. Las dos primeras kumidas de Shabat tienen su empesijo kon una beraha ke es dicha ensima de una kupa de vino. La majorita de las vezes, la kupa uzada para dezir esta beraha es endiamantada i en vezes de oro o plata. La beraha dicha es yamada [[kidush]].
*'''Tres kumidas de Shabat''': En kada Shabat, los judios azen tres kumidas; la primera es ala nochada, diskues de meldar [[Kabalat Shabat]] i [[Arvit]] en la [[esnoga]]; la dosena kumida es al medio diya, diskues de meldar [[Shahrit]] i [[Musaf]], mientres ke la tresera kumida es echa ala tarde, djusto antes de la fin del Shabat.
 
Kada kumida tiene su empesijo enel kidush ensima del vino i diskues es dicha otra beraha ensima del [[pan]], el kualo es jeneralmente echo en forma de [[Hala]]. En la [[Tora]], El Dio entrego a los djudios dos kumidas de [[mana]] kada viernes, kon el buto de no azerlos lavorar enel Shabat. En kada kumida de Shabat se tienen dos panes, para akodrarse de las dos kumidas de mana. Para estas kumidas de Shabat, los djudios aprontan la amijor kumida ke pueden merkar; uzando endemas sus amijores platos; en kada kumida son kantadas kantikas espesialas de Shabat, yamadas [[zemirot]], en onor del Shabat. Las dos primeras komidas son grandes i la tresera es djeneralmente mas chika.
 
== Kostumbres ==
El shabat es el dia mas emportante de la semana; esto es deke guadrar el shabat es la unika mitzva ke se topa en los 10 aseret adiberot dichas a [[Moshe Rabenu]] por [[El Dio]], ansina komo se puede meldar en la [[Tora]].