Diferensya entre trocamientos de "Grupo Visegrád"

Contenido eliminado Contenido añadido
Mapa SVG
chSin resumen de edición
Liña 1:
El '''Grupo Visegrád''' (konosido endemas komo '''V4''') (en [[lingua ungariamadjar|ungariomadjar]]: ''Visegrádi Együttműködés''; en [[lingua polaka|polako]]: ''Grupa Wyszehradzka''; en [[lingua cheka|cheko]]: ''Visegrádská skupina''; en [[lingua eslovaka|eslovako]]: ''Vyšehradská skupina'') es una aliansa de katro payises de [[Evropa Sentrala]]: [[Madjaristan]], [[Polonia]], la [[Chekia]] i [[Eslovakia]].
[[Dossia:Visegrad group countries.svg|thumb|250px|Payises myémbros del Grupo Visegrád.]]
[[Dossia:Presidents of Visegrad group.jpg|left|thumb|200px|Los presidentes del grupo Visegrád en Budapest (2003).]]
Orijinalmente el ''Grupo Visegrád'' se krió enel anyo 1335, kuando el rey [[Karl I Robert de Madjaristan|Karl Robert de Madjaristan]] konvidó a un enkontro enel palasio de [[Visegrad]] (en [[lingua ungariamadjar|ungariomadjar]]: ''Visegrád'') al rey [[Kazimir III de Polonia]] i al rey cheko [[Jan I de Bohemia]]. Antonses, los tres reyes akodraron no gerrear entre eyos i abediguarsen kon el buto de azer una amijor lision politika i ekonomika.
 
Oy endiya, el grupo V4 fue kriado en un enkontro de los shefes de Estado i govierno de [[Chekoslovakia]], [[Madjaristan]] i [[Polonia]] el 15 de [[Fevrero]] de 1991. [[Václav Havel]], de Chekoslovakia, [[Lech Wałęsa]], el presidente de [[Polonia]] i [[József Antall]], el Primér Ministro de [[Madjaristan]]. El enkontro se izo 656 despuésanyos diskués del orijinalo yamado por el rey Karl Robert en Visegrád, kon el buto de estableser un akódro entre estos tres payises (endagora katro, deke Chekoslovakia en 1993 se separó en [[Chekia]] i [[Eslovakia]]) para aprestar el [[Akódro de la Union Evropea|proseso de integrasiyon evropea]].
 
Los myémbros del grupo Visegrád fueron akseptados en la [[Union Evropea]] el 1 de [[Mayo]] de 2004. Todos los payises del grupo aprontaron [[referendum|referenda]] para entrar en la UE, kon reushitá en los katro payises.